Addiccions amb noves tecnologies

Tractaments per a:

  • Internet (Xat, Software, ..)
  • Videojocs
  • Telèfon Mòbil

En principi no creiem que Internet “per se” generi addicció, al igual que els mòbils o els videojocs.  Pensem que hi ha persones amb característiques addictives i  amb mancances de tipus personal, afectives o socials, que troben  en les Noves Tecnologies  una manera de expressar o satisfer el seu “jo”. Quan aquestes persones van substituint el seu món real per el virtual fins arribar a:

  • Ser incapaços de desconnectar-se de la xarxa, del mòbil o del videojoc.
  • Arribar a tenir problemes físics derivats de les hores continuades de connexió. (no dormir, problemes de visió, d’esquena...) 
  • Deixar de complir altres compromisos per continuar connectat.
  • Abandó de la higiene personal (estan en un món virtual, i no els veuen ).
  • Les relacions amb la família, amics, treball ... fora de la xarxa ja no satisfan.

Aleshores podem assegurar que estem davant d’un cas d’addicció a  Noves tecnologies.

En aquesta addicció psicològica hem de tenir en compte que el problema es desenvolupa en un entorn virtual i per tant defuig les normes de les addiccions  que es produeixen en el món real.

En principi, potser no té les conseqüències de trastorns físics provocats per addiccions químiques (drogues, alcohol, tabac ...), encara que un dels seus trastorns principals té a veure amb alteracions del SONla manca de dormir per poder estar connectat, sobre tot durant la nit ja que de dia es tenen altres activitats, pot donar lloc a cansament i debilitació general de l’organisme, manca de concentració ...

En varis estudis també apareix la depressió com a causa d’addicció a internet. Si bé no està ben delimitat si és causa o efecte d’aquesta addició. Un estudi de Kraut i cols. (1998) sobre l’impacte d’internet a les llars va determinat que el gran ús de la xarxa provocava una disminució de la comunicació entre els membres de la família, disminució del seu cercle social i un increment de la soledat i la depressió.

Segons Pratarelli i cols. (1999)  la soledat i la depressió augmenten l’ús de la xarxa i de l’ordinador,  i això comporta una major soledat i depressió. Així s’explica la conducta compensatòria mitjançant la qual la activitat dels usuaris augmenta a mesura que augmenta el seu sentiment de incomunicació provocant la fixació homeostàtica del trastorn que es va  retroalimentant circularment.

El mitjà virtual en què es desenvolupa l’addicció porta a  estats psicològics negatius: Canvis d’humoransietatper la lentitud de la connexió, per no trobar el que es busca a la xarxa ..., irritabilitat en cas d’interrupció i incapacitat per apagar el sistema que s’ha convertit en l’únic focus de la  atenció del usuari addicte.

Creiem que l’ús d’Internet amb excés en moments puntuals no comporta un risc especial d’addicció.  Com a conclusió: els individus que han patit o pateixen altres addiccions, amb l'ús de les Noves Tecnologies tenen una situació de risc per desenvolupar-les encara amb més força o crear-se’n de noves.

L'objectiu de la Teràpia Motivacional Breu serà aconseguir la normalitat en l'ús d'aqeustes eines qeu ens ofereixen les Noves Tecnologies i que es mostren com a imprescindibles en el S. XXI.

Descarregar arxiu >>

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies